Una nit em va ser explicada una gran història. Una nit, amb la tranquil·litat pròpia i amb la tranquil·litat exaltada d'aquelles nits que són especials, a recer de la llum i embolicada en una pau certíssima, vaig escoltar, com una nena, una llegenda. Cada paraula entrava dins meu en forma d'una gran veritat.
-Ens estimem-diguè el guerrer
-I ens casarem-continuà la jove-Però ens estimem tant que tenim por. Volem un conjur, un encanteri, alguna cosa que ens pugui ajudar. Què hi ha que puguem fer per estar sempre junts?
El vell savi els mirà i s'emocionà en veure'ls tant joves i enamorats. Tot seguit, diguè:
-Hi ha una cosa que podeu fer: tu, guerrer, em portaràs l'àguila més bella que vola sobre la més alta muntanya del nord; tu, jove noia, m'hauràs de presentar el més formós falcó que planeja sobre la muntanya més alta del sud.
Els dos joves partiren cap a la tasca que els havien encomanat, i tornaren al cap d'uns mesos amb el falcó i l'àguila per a presentar-los al savi. Ell els preguntà sobre el vol d'aquestes aus.
-Oh! Em va ser molt difícil poder prendre l'àguila!-exclamà el guerrer-De totes les que hi havia, era la més ràpida i la que volava més amunt.
-El mateix em passà a mi amb el falcó-es queixà la jove-Mai n'havia vist cap amb un vol tan lleuger .
Tots dos estaven impacients per a fer el ritual necessari per asssegurar el seu amor etern.
-Què n'hem de fer, ara, d'aquestes aus?-va inquirir la noia.
-Bevem la seva sang, fem un sacrifici?-preguntà el noi
-Res de tot això-contestà el savi-Escolteu-me: preneu els ocells i lligueu-los entre ells per les potes amb cintes de cuir. Quan ho hagueu fet, deixeu-les volar.
Així ho varen fer els dos joves. La sorpresa, però, va ser veure que l'àguila i el falcó intentaven aixecar el vol, però només aconseguien revolcar-se per terra.
-Vosaltres sou com l'àguila i el falcó: si el vostre amor us lliga, només aconseguireu viure revolcats a terra. Si voleu que el vostre amor perduri, voleu junts, però mai lligats.
Temps després d'aquella nit, el conte encara em ressona i de tant en tant demostra la seva veritat.
Sort, i que voleu ben amunt. Que sempre quedi aquest Sol que no veiem.
3 comentarios:
M'has permès començar bé el dia :)
Si passem de la vida metafòrica a la real, les tires de cuir què són? Quin és el marge de volar junts a fer-ho lligats?
Una abraçada
Yaiza! que xulo! jo també m'he fet un blog d'aquests, el q passa és que encara no sé ben bé com va jeje
petonets!
Precioso cuento !!!
VOLEMOS SIEMPRE LIBRES !!!
Publicar un comentario en la entrada